El divendres 12 de febrer, a les 17:00, el meu rossinyolet
em va trucar per veure si podríem quedar, jo li vaig dir que estava fent un
treball en grup de la universitat i quan acabés el trucaria per veure’ns. Li vaig preguntar què voldria fer i em va dir
que volia anar a caminar. Em vaig quedar al·lucinada! Li vaig dir que era una
molt bona opció!
Quan vaig acabar de fer el treball eren les 19
h i el vaig anar buscar amb moto a casa seu. Li vaig dir que li ensenyaria el
recorregut que faig cada nit amb el meu gos i la meva parella. I així va ser,
ens vam posar en marxa. Vam agafar el meu gos, el de la meva veïna i vam anar
caminar (inclús la meva parella). Al ser fosc, vam poder gaudir del passeig tot
il·luminat; vàrem passar per la Catedral i ens vam dirigir per tots els jardins
que ens envolten. Cada vegada que trobàvem un cartell vermell a la porta dels
jardins, dedicàvem 1 minut que en Bryan desxifres els números romans que
apareixen per tal de veure de quin segle és.
El meu rossinyolet mai havia vist la Catedral
i els Jardins de nit, amb tota la il·luminació corresponent i li va agradar
molt. Vàrem anar al mirador per veure tot Girona i vam fer tot el recorregut de
la muralla! Va ser impressionant, ens ho vam passar molt bé i per tenir un
petit record, ens vam fer una fotografia a la Muralla.
Després de tant caminar vam anar a petar a
Plaça Catalunya i com que eren les 20:30 el que vàrem decidir és anar a comprar
el sopar. Així que ens vam dirigir al supermercat i m’entres anàvem, la meva
parella li va començar a explicar com estaven fetes les construccions de fa
cents d’anys.
Quan vam arribar al "super", vàrem comprar unes hamburgueses
boníssimes i uns postres (que en Bryan va triar).
Camina, que caminaràs! Ja hem arribat a casa
meva i m’entres tant la meva parella feia el sopar, en Bryan i jo vam estar
jugant al Guitar Hero! Són les 22:00! Hora d’anar a dormir!
Compta que comptaràs, aquesta història ja s’ha
acabat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada